Share

«Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350» en línia

25–03–20

Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350
Exposició temporal al Museu Episcopal de Vic
15 febrer 2020 – 17 maig 2020

Durant els propers dies el MEV us proposarà un recorregut virtual per l’exposició «Nord & Sud» i per les seves obres d’art.

«Nord & Sud» és un projecte d’exposició elaborat conjuntament pel MEV i pel Museum Catharijneconvent d'Utrecht, amb la col·laboració del Museu de la Universitat de Bergen. Els comissaris de l’exposició, Marc Sureda i Judit Verdaguer, i els comissaris convidats Micha Leeflang (MCC) i Justin Kroesen (UiB), us aniran explicant la exposició.

Per què una exposició sobre l’art medieval de Noruega i de Catalunya?
És que hi ha alguna connexió misteriosa entre aquestes dues regions separades per tres mil quilòmetres?

Per què només a Noruega i a Catalunya?
Per què només s'han conservat aquestes obres a Noruega i a Catalunya? Diversos factors ho expliquen. 

Semblances misterioses...... o no tant?
Com és que s’assemblen tant les obres de Noruega i de Catalunya?  Els frontals de Sant Olaf de Trondheim i de Sant Cebrià de Cabanyes tenen similituds: arcs apuntats, manera de pintar caps, mans i peus, barbes sense bigoti...

FRONTALS D'ALTAR
A tot Europa s’han conservat un centenar de frontals pintats de fusta d’entre 1100 i 1350. D’aquests, més de cinquanta es troben a Catalunya i una trentena a Noruega. Els més antics són catalans, com el frontal de Sta. Margarida de Vilaseca del s. XII i conservat al MEV.

El Frontal d'altar de Sant Cebrià de Cabanyes està dedicat a Sant Cebrià de Cartago i estilísticament pertany al gòtic lineal, difós a tot Europa. La cort papal d'Avinyó va ser un gran focus d'irradiació d'aquest estil.  Per això, no és estrany, que des d’un punt de vista genèric, dos frontals tan allunyats en l’espai com el de Cabanyes i el de Sant Olav de Trondheim tinguin similituds.

La taula pintada amb escenes de la vida de sant Olaf procedeix de la catedral de Trondheim. Representa la mort a la batalla de Stiklestad, d'Olaf Haraldsson, ex cap viking convertit al cristianisme i rei de Noruega entre 1016 i 1030.

CRIST A LA CREU
Des del segle V, la Creu presideix el culte cristià. Comparades amb els frontals, les creus medievals de fusta pintada són molt més abundants arreu d’Europa, però igualment a Noruega i a Catalunya se n’han conservat un nombre molt significatiu. 

El crucifix de Grinaker és una de les escultures medievals policromades més antigues que s’han conservat a Noruega. A la Catalunya del segle XII tingué gran difusió la Majestat vestida, mentre que a Escandinàvia, com en altres llocs, proliferen els Crists despullats, d’un patiment més expressiu segons el gust gòtic, però sovint coronats per recordar el significat teològic del Calvari. El crucifix de Haug, que provenia de la desapareguda església noruega de Buskerud, n'és un bon exemple. 

El crucifix mutilat del MEV mostra semblances genèriques amb alguns crucifixos romànics noruecs com el de Grinaker, especialment en la barba i el tors. És del tipus Christus crucifixus vigilans o «Majestat nua» per diferenciar-lo de les Majestats vestides com la de Lluçà o les Planes, un dels millors exemples catalans d'aquesta tipologia.

MARIA: LES IMATGES DE CULTE
La devoció mariana va gaudir d’un gran apogeu a l’Europa medieval i a partir del segle XII pràcticament qualsevol església, li fos dedicada o no, en posseïa una imatge. Per això les marededeus són tan abundants arreu del continent. Malgrat això, les més de dues-centes imatges marianes conservades tant a Escandinàvia com a Catalunya en representen igualment un percentatge important.

La Marededeu de Kyrkjebø és conserva al Museu de Bergen i en una restauració es van descobrir fragments de pergamí dins la imatge. Els pergamins de l'interior foren escrits vers al 1200 al nord de França, per tant és de suposar que la Verge de Kyrkjebø fou realitzada allà i importada a Noruega.

Algunes imatges en fusta de sants i de la Verge eren reliquiaris perquè presenten un receptacle excavat, que hauria estat cobert amb plaques de metall. Al cap de la Maderedéu del Museum Catharijneconvent hi ha una cavitat d'uns 7 cm de diàmetre que allotjava una relíquia, avui desapareguda.

A diferència d’altres marededeus romàniques catalanes, la Madededéu Espona ha conservat gairebé del tot una policromia antiga. No sabem quin és el seu origen, però les semblances amb certes imatges del bisbat d’Urgell i concretament cerdanes, podrien indicar que fou obrada en un taller de la Cerdanya.

L'ESCULTURA A L'ALTAR: EL RETAULE-TABERNACLE
Les talles d’altar d’entre els segles XII i XIV es presenten sovint com a escultures exemptes i amb perspectiva frontal. Però en força casos les imatges tenen poca profunditat i són inestables. Exemples conservats en diferents indrets de Noruega, de la península Ibèrica i, en menor mesura, de Catalunya suggereixen que moltes d’elles es presentaven dins de retaules-tabernacle: un temple a petita escala amb columnetes, que podia tancar-se mitjançant portelles decorades amb pintures o relleus.

El retaule-tabernacle de Múli es conserva al Museu Nacional de Copenhaguen però procedeix de l’església de Múli, a Islàndia, on es conserven uns 1200 inventaris de les esglésies on hi consta que havia diverses marededéus “i husi oc hurðum”, és a dir, dins d’una “caseta amb portes”.

Degut a la seva esveltesa i poc gruix, sembla ser que la Marededéu de Santa Maria "la Rodona", procedent  de l’església de Santa Maria de Vic, anava adossada a un moble d'altar tipus retaule-tabernacle com el de Dal.

UNITAT EN LA DIVERSITAT

No tot s’assemblava, en les esglésies catalanes i noruegues. Per exemple, a banda de l’arquitectura, al Nord noruec hi ha molts més testimonis de retaules-tabernacle, mentre que al Sud català documentem altres tipologies, com els laterals d’altar i els baldaquins-plafó. Malgrat això, tots aquests elements contribuïen a expressar un mateix horitzó ritual i espiritual.