Compartir
184
Càntir
Sala 17



Vidre

Anònim

Càntir

Catalunya
Segle XVIII
Vidre bufat amb aplicacions de fils de lacticini i pinçat
26,5 x 17,4 x Ø10 cm
Procedència desconeguda
MEV 1630

Càntir amb contenidor de forma bulbosa i perímetre de la base amb aplicació de fil arrissat, llarg broc i tòt cilíndric de llavi ametllat. La nansa és gairebé circular amb coronament de floró. El contenidor és decorat amb fils de lacticini en disposició vertical i crestes pinçades col·locades en dos sentits. El càntir és sens dubte una de les formes més característiques de la vidrieria catalana del segle XVIII i, juntament amb l'almorratxa i el porró, de les més treballades i aptes per demostrar les capacitats tècniques dels vidriers. Generalment es tractava d'objectes essencialment ornamentals o amb una funció de representació, ja que no podien complir les funcions de refrescador d'aigua dels seus homònims fets de ceràmica. La tradició ens parla del seu ús en els bateigs i del fet que l'acabament del tòt en forma ametllada o cilíndrica fa referència al sexe femení o masculí de l'infant.


Sala 17
Planta 1
9–10–11 Gòtic
12–13–14 Renaixement
15–16 Teixit i indumentària
17 Vidre