Compartir
63
Marededéu de Santa Maria...
Sala 4



Romànic

Anònim

Marededéu de Santa Maria de Lluçà

Tallers de Vic
Segona meitat del segle XII
Fusta de noguera amb restes de policromia
96 x 35 x 35 cm
Provinent del monestir de Santa Maria de Lluçà (Osona)
MEV 1958

A Catalunya la veneració a la Mare de Déu es va estendre d'una manera molt generalitzada a partir de la segona meitat del segle XII gràcies en gran part a la devoció popular i a la gran difusió que en van fer els monjos del Cister. Les marededéus romàniques més antigues, com aquesta del monestir de Lluçà, són representades seguint el model iconogràfic d'origen bizantí conegut amb el nom de "Maiestas Mariae" o "Sedes Sapientiae" (Tron de la Sabiduria). Segons aquest model iconogràfic la figura de la Verge fa bàsicament de tron de l'infant Jesús, avui perdut, el qual originàriament estava situat al bell mig de la falda de la Mare. Les grans dimensions d'aquesta talla responen al fet de provenir d'un monestir marià, en aquest cas el de Santa Maria de Lluçà, en el qual vers l'any 1160 es va constituir una canònica agustiniana, data que podria coincidir amb el moment de la realització d'aquesta escultura.


Sala 4
Planta 0
4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic