Compartir
153
Retaule de sant Vicenç d...
Sala 13



Renaixement

Perot Gascó, atribuït

Retaule de sant Vicenç de l'ermita de Borgonyà

Lloc d'execució desconegut
1529 - 1546
Pintura al tremp i oli sobre fusta
209,5 x 194,5 cm
Provinent de l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà, Sant Vicenç de Torelló (Osona)
MEV 955

La història de sant Vicenç diaca, un dels màrtirs més antics i populars de la Península, es resumeix en aquest retaule amb les escenes de la predicació del sant davant l'emperador Dacià, el martiri a l'eculi, el sant llançat al riu amb una mola al coll i atacat per un llop ferotge i la mort del sant en una escena d'aire domèstic. Al carrer central es representa el sant titular, vestit amb dalmàtica vermella, amb la mola al costat i a la mà la palma pròpia dels màrtirs. Al damunt hi podem veure l'habitual Calvari, amb un sant Joan de cabells esbullats. A la mort del seu pare Joan el 1529, Perot Gascó va passar a dirigir el taller familiar, on també intervingueren els seus germans. L'estil propi de Perot, ben exemplificat en aquest retaule de Sant Vicenç, es defineix per la major cura en la construcció perspectiva de les escenes i per unes figures menys robustes i més estilitzades i fràgils que les del seu pare, amb rostres ametllats de faccions delicades (com el de sant Vicenç), tot aprofundint en alguns trets que ja apareixien en les produccions gasconianes de la dècada de 1520-1529. La suavitat amb què Perot adoptà els models apresos al taller patern delata la seva postura més receptiva a les formes artístiques imperants a Itàlia, fet que s'emmarca en el canvi de referent que experimentà la pintura catalana de l'època.


Sala 13
Planta 1
9–10–11 Gòtic
12–13–14 Renaixement
15–16 Teixit i indumentària
17 Vidre