Compartir
43
"Nomina stamenon"
Sala 2



Monedes i medalles

Miquel VII

"Nomina stamenon"

Constantinoble
1071 - 1078
Or
Ø2,7 cm; 4,44 g
Procedència desconeguda
MEV 20013

L'Imperi bizantí amb capital a Constantinoble, l'antiga Bizanci, va tenir una llarga trajectòria que es va iniciar l'any 395, amb la divisió de l'Imperi romà entre els fills de Teodosi, i va acabar el 1453, quan l'últim emperador va ser vençut pels turcs otomans. Habitualment la imatge i el nom del sobirà van presidir els dissenys monetaris, però la religió cristiana va tenir una importància cada vegada més forta, i l'autoritat divina es va representar sovint a l'anvers de les monedes. En aquest exemplar encunyat a nom de Miquel VII apareix a l'anvers el bust de Crist, aixecant la mà en actitud de beneir. En el revers es va gravar el bust de front del monarca, sostenint el làbar i el globus amb creu, símbols del seu poder. La llegenda, en escriptura grega, fa referència al nom i als títols del monarca.


Sala 2
Planta -1
1 Història del Museu
2 Arqueologia
3 Lapidari