Compartir
139
Retaulet amb la Mare de ...
Sala 10



Gòtic

Jaume Huguet

Retaulet amb la Mare de Déu i sants

Barcelona
1460 - 1470
Pintura al tremp sobre fusta
94 x 69 cm
Provinent de Vic (Osona)
MEV 1297

Segons les fonts documentals sembla que el jove Jaume Huguet es va iniciar en l'ofici de pintor al costat del seu oncle Pere Huguet el qual va col·laborar professionalment al taller tarragoní de Mateu Ortoneda. L'any 1448 va fixar la seva residència a Barcelona on va entrar en contacte amb l'"ars nova" realista d'influència flamenca, especialment de l'escola pictòrica de Jan van Eyck, posat de moda pocs anys abans pel pintor Lluís Dalmau amb el retaule de la Mare de Déu dels Consellers de la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona, conservat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El retaulet que ens ocupa va entrar al Museu Episcopal a finals del segle XIX provinent d'una casa particular de Vic. A la taula central hi ha la Mare de Déu asseguda en un tron amb l'infant Jesús, amb una actitud que recorda molt la Mare de Déu del retaulet de l'Epifania, especialment el pentinat i l'expressió infantil del rostre de la Verge tan típicament huguetiana. Està flanquejada per la figura de l'arcàngel sant Miquel vencent Lucífer i l'àngel Custodi amb les disciplines a la dreta i la corona a l'esquerra. A la taula central superior hi ha la figura de Crist clavat a la creu, sol, enmig d'un paisatge deshabitat, que transmet pulsió de mort i desolació. A les taules dels costats hi ha sant Joan Baptista i la Magdalena. La predel·la està centrada per la representació del Crist de Pietat al sepulcre sostingut per un àngel amb els símbols de la passió al seu darrere. Als costats hi ha sant Pere amb les claus i el llibre obert i possiblement sant Jeroni o sant Bonaventura amb el capell cardenalici i l'església. Aquest petit retaulet permet apreciar amb detall la tècnica del plomejat característica de Jaume Huguet, que consistia en l'aplicació primer d'una tinta plana de base damunt la qual traçava petites pinzellades paral·leles de diferents tons que, segons Ainaud, podia haver après de l'estudi de l'obra de Bernat Martorell. Amb tot ens trobem davant d'una obra en la qual es pot veure la mà menys hàbil d'algun col·laborador del seu taller en un moment que, malgrat correspondre al període de màxima maduresa de l'artista, va coincidir també amb l'inici del període de màxima producció.


Sala 10
Planta 1
9–10–11 Gòtic
12–13–14 Renaixement
15–16 Teixit i indumentària
17 Vidre