Compartir
138
Retaule de l'Epifania
Sala 10



Gòtic

Jaume Huguet

Retaule de l'Epifania

Barcelona
Vers el 1450
Pintura al tremp sobre fusta
122 x 75 cm
Procedència desconeguda
MEV 817

Segons les fonts documentals sembla que el jove Jaume Huguet es va iniciar en l'ofici de pintor al costat del seu oncle Pere Huguet el qual va col·laborar professionalment al taller tarragoní de Mateu Ortoneda. L'any 1448 va fixar la seva residència a Barcelona on va entrar en contacte amb l'"ars nova" realista d'influència flamenca, especialment de l'escola pictòrica de Jan van Eyck, posat de moda pocs anys abans pel pintor Lluís Dalmau amb el retaule de la Mare de Déu dels Consellers de la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona, conservat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El retaule de l'Epifania és un petit retaulet d'oratori privat que va entrar al Museu Episcopal en una data indeterminada de finals del segle XIX. A la part superior l'arcàngel Gabriel amb un filacteri amb l'inici de la seva salutació «Ave gratia plena», s'apareix a la Verge Maria agenollada al seu escriptori per anunciar-li la concepció de l'infant Jesús. A sota hi ha l'escena del Calvari en primer terme amb la ciutat idealitzada de Jerusalem al fons, amb les figures de Crist a la creu, Maria, sant Joan Evangelista i dos donants presentats per sant Antoni Abat i una santa. L'empremta flamenca d'aquesta obra de joventut de Jaume Huguet es veu amb l'opció pictòrica d'abandonar els fons daurats de les escenes per tal de poder pintar un paisatge tractat d'una manera molt detallada, com si fos una miniatura. Aquesta mateixa influència realista es veu amb la indumentària que porten els reis mags i el seu seguici, els quals van vestits seguint la moda dominant de Borgonya de l'època. Destaca la manera com van calçats, amb borseguins de punxes de color negre damunt de galotxes de fusta. La fascinació que provoca la contemplació d'aquesta petita obra mestra d'Huguet ve donada també pel fet que malgrat el realisme flamenc que domina l'obra s'hi aprecia ja el nou humanisme naturalista propi de l'estil d'Huguet, que es caracteritza, segons Duran i Sampere, pel to intimista i de diàleg silenciós que prenen les figures.


Sala 10
Planta 1
9–10–11 Gòtic
12–13–14 Renaixement
15–16 Teixit i indumentària
17 Vidre