Compartir
125
Retaule d'advocació fran...
Sala 8



Gòtic

Lluís Borrassà

Retaule d'advocació franciscana

Barcelona
1414 - 1415
Pintura al tremp sobre fusta
610 x 422 cm
Provinent de l'antic convent de Santa Clara de Vic (Osona)
MEV 12, 13, 51, 714-719

Lluís Borrassà, segon fill del pintor Guillem Borrassà, va formar part d'una nissaga familiar de pintors d'origen gironí que van treballar al nostre país des de mitjan segle XIV fins a mitjan segle XV. L'any 1383 ja es té constància documental que Lluís Borrassà tenia obert el seu taller de pintura a la ciutat de Barcelona, que es transformaria ràpidament en un dels obradors més grans de la ciutat en el qual van treballar nombrosos artistes, ajudants i col·laboradors. La seva arribada a Barcelona va coincidir amb el moment en què l'estil italogòtic, dominant al nostre país al llarg de la segona meitat del segle XIV, i el màxim difusor del qual havia estat el taller dels germans Serra, s'estava esgotant i iniciava la seva decadència. El nou art gòtic internacional que en aquests mateixos anys es començava a fer a Flandes, París o Milà es caracteritzava per deixar enrere l'equilibri i l'harmonia sòbria de les formes i els colors, posat de moda pels artistes sienesos del tres-cents, per tal d'introduir una nova estètica naturalista basada en el dinamisme i el moviment de les figures i per l'ús de pigments de colors molt vius i contrastats. El Museu Episcopal conserva possiblement la col·lecció més representativa d'obres de Lluís Borrassà, a través de les quals podem seguir la introducció i l'evolució d'aquest nou corrent artístic en la seva obra. El gran retaule de santa Clara és l'obra més important conservada de l'artista i s'ha considerat unànimement com una de les obres mestres de la pintura europea del primer gòtic internacional. El va adquirir per al futur Museu el bisbe Morgades vers l'any 1889 amb motiu de l'enderrocament de l'església del convent de Santa Clara Vella de Vic quan es va procedir a l'obertura de la nova rambla de la ciutat. Es conserva el document de l'àpoca final del retaule, amb data del 27 de juliol de l'any 1415, en la qual es notifica que Borrassà va cobrar 200 florins d'or sense comptar la fusteria. Al centre del retaule, a sota del cimal amb el Calvari, hi ha l'escena de sant Francesc, entronitzat amb la ferida oberta, lliurant la Regla a santa Clara i als frares, instituint els tres ordres franciscans. A sota hi ha la taula dedicada a la triple advocació del retaule amb les figures de sant Miquel Arcàngel, la Mare de Déu de l'Esperança i santa Clara, el qual segons Ruiz Quesada cal relacionar amb els vots d'obediència, castedat i pobresa. El contingut iconogràfic general del retaule destaca la importància dels franciscans i dels dominics en la predicació de l'evangeli i l'esperança de la salvació humana.


Sala 8
Planta 0
4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic

Més informació