Compartir

Tècniques pictòriques del romànic

06–07–12

Tres frontals romànics del Museu Episcopal de Vic estan essent analitzats al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per estudiar la personalitat i l’ofici del pintor medieval. S’aplicaran mètodes d’anàlisi científica a les obres d’art dins un projecte de recerca impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona. El Museu Episcopal de Vic (MEV) participa en el projecte d’investigació “Magistri Cataloniae. Artistes, patrons i públic. Catalunya i la Mediterrània, segles XI-XV” dirigit per Manuel Castiñeiras, professor de la UAB. Gràcies a un acord de col·laboració entre la UAB, el Museu i el CRBMC, la primera setmana de juliol es realitzaran diferents proves d’examen i d’anàlisi (microscòpia òptica i electrònica, reflectografia d’IR, radiografia, cromatografia...) de tres taules romàniques que es conserven al MEV: l’altar de santa Maria de Lluçà, el frontal de sant Vicenç d’Espinelves i el frontal de sant Martí de Puigbò. Totes les proves es duran a terme a les instal·lacions del CRBMC a Valldoreix. La recerca sobre les tècniques pictòriques del romànic, mitjançant els mètodes d’anàlisi científica aplicats a les obres d’art, és un dels objectius d’aquest projecte. El coneixement dels materials i de la tècnica emprada pels pintors amb l’examen i anàlisi de pigments, aglutinants, laques orgàniques, capes de preparació, dibuixos preparatoris, endrapats i estudi dels suports ha de permetre desentrellar algunes qüestions claus com per exemple conèixer la personalitat i l’ofici del pintor del romànic. La conservadora Judit Verdaguer és la persona que representarà el MEV en aquest projecte de recerca que s’ocuparà d’analitzar els resultats obtinguts d’aquest estudi científic, que serviran també per determinar l'estat de conservació d'aquestes obres. Uns resultats que es relacionaran, en termes comparatius, amb els resultats de les proves científiques que també es realitzaran a dos conjunts de pintura mural catalans: les pintures de l’església de Sant Martí de Puig-Reig i les de Santa Maria de Terrassa (cicle de Tomàs Becket). Es tracta, doncs, de confirmar o no certes hipòtesis, ara amb l’aval de les proves científiques de laboratori. Això permetrà aprofundir en la qüestió de l’aprenentatge i curriculum vitae de l’ofici de pintor a la Catalunya romànica, el qual, possiblement dominava més d’una tècnica, ja que la seva formació comportava sovint el coneixement de la miniatura, la pintura sobre taula i la pintura mural.