Compartir

El MEV incorpora un tríptic gòtic d'escola mallorquina a la col·lecció permanent

25–06–13

EL MEV ha rebut en dipòsit el "Tríptic de l'Adoració dels Mags, l'Anunciació i el Camí del Calvari", una obra mallorquina que es pot datar vers 1470. Es tracta d'un bell tríptic format per tres taules, la central amb l'escena principal i les laterals que són en realitat dues portelles que es poden tancar. La taula central conté, sota d'un arc conopial daurat, l'escena de l'Adoració dels Mags. La cara interior de les portelles, també capçada amb arcs apuntats, mostra l'escena de l'Anunciació, amb l'arcàngel Gabriel a l'esquerra i la Mare de Déu en el moment de rebre l'Esperit Sant a la dreta. A la cara exterior de les portelles, que prescindeix dels daurats i revela menys traça en la resolució, es veu el Crist camí del Calvari, amb la creu a coll i conduït per un saió de barretina punxeguda. La peça, de dimensions moderades, degué pertànyer a una capella o oratori particular. La iconografia doble (Encarnació i Epifania a l'interior, Passió a l'exterior) permetia una variació bàsica però efectiva de l'escenari litúrgic, en funció de les circumstàncies del seu ús o fins i tot al llarg de l'any litúrgic. Els contactes amb la pintura mallorquina de la segona meitat del segle XV i, alhora, les semblances evidents amb altres treballs de Jaume Huguet, sobretot amb la taula central del retaule del Conestable de la capella del Palau Reial de Barcelona (vers 1464), fan palès que el seu autor degué ser un mestre format a Mallorca però coneixedor dels treballs huguetians, particularment del retaule esmentat però també dels models emprats pel seu taller. El gust pel luxe en els vestits i l'elegància cortesana dels gestos dels reis, així com la disposició de les dues figures de la Mare de Déu (la de l'Epifania i la de l'Anunciació), són trets que permeten copsar les similituds compositives i, al mateix temps, la distància en l'execució que hi ha entre aquesta obra i les creacions de Jaume Huguet i del seu taller, de dimensions semblants, que es poden veure a la paret contigua de la mateixa sala.