Compartir

El MEV cedeix unes peces a la Fundació Abertis per a la realització d'una exposició temporal

01–03–13

El castell de Castellet, seu de la fundació abertis, acull una selecció de peces procedents del Museu Episcopal de Vic. Des del passat de dijous 7 de febrer es mostra als visitants una selecció de peces dedicades a evocar dos grans aspectes de la vida en un castell català, com és el Castell de Castellet: La capella d'un castell Un petit conjunt d'obres del MEV ens permet imaginar quin podria haver estat el contingut de la petita capella d'un castell de les dimensions del Castell de Castellet entre els segles XI i XVI. La lipsanoteca és un recipient que contenia relíquies dels sants i que s'inseria dins l'altar durant el ritual de consagració, tot donant així a aquest moble la màxima sacralitat. En aquest cas es tracta d'un rar exemplar en pedra del segle XII. Damunt de l'altar era obligatòria la presència d'una creu amb el Crist crucificat, evocació del sacrifici de la Missa, que podia tenir acabats de luxe com el daurat i que als segles XIII-XIV, com és el cas d'aquest exemple, adoptà sovint un perfil trevolat. Per honorar la creu -i també per proveir de llum la celebració-, als costats s'hi col·locaven candelers que, tot conservant la mateixa funció, evolucionaren al llarg del temps des d'unes formes més essencials (s. XIII) fins a un aspecte més massís amb decoració tornejada (s. XVI). Durant la missa s'honorava també l'altar, la creu i les ofrenes amb el fum olorós que sortia de l'encenser, ací un bell exemplar del segle XII de forma globular i artístics calats de motius vegetals. Les ofrenes dels fidels eren recollides en una bacina; a partir del segle XVI abundaren les peces de llautó produïdes al nord d'Alemanya, d'efecte excel·lent i ornades sovint amb motius religiosos o pietosos com aquest Agnus Dei. La Sala d'Armes del Castell de Castellet el 1615 La funció d'un castell -controlar el camí i el territori- tenia a veure, per força, amb l'exercici de les armes. Aquest fou un indret amb gent armada segurament des dels seus inicis ibers, però sens dubte a partir de la seva documentació com a castell pròpiament dit al segle X i fins, almenys, els volts de 1600, en què la seva funció militar començà a veure's atenuada. Una selecció d'objectes d'aquesta cronologia avançada permet evocar el contingut de la «sala d'armes» descrita en un inventari del Castell de Castellet de l'any 1615. La pica o llança és una arma d'asta com ho eren les «alabardes» que s'hi guardaven, i el plastró de ferro forjat permet imaginar amb molta exactitud l'aspecte que devia tenir el «peto» documentat a l'inventari. L'«escopeta» que s'hi esmenta era sens dubte una arma de foc similar al pedrenyal o pistola, més curt i amb un mecanisme de foc una mica més modern, però que representa les prestigioses produccions de Ripoll en època moderna, difoses per tot Catalunya i més enllà. Finalment, en l'inventari consten «quatre ballestes» que havien de tenir un aspecte molt similar a la ballesta conservada al MEV, del segle XVI, que demostra com aquestes armes ja antigues però molt efectives podien conviure amb l'ús ja generalitzat de la pólvora.