22.12.2009
La propera exposició temporal del MEV La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell ja es pot consultar ara per Internet

L’exposició arribarà el març al Museu Episcopal, però ara ja es pot gaudir d’una visita virtual a través del web de la mostra

L’exposició de La princesa sàvia es podrà veure a partir del 20 de març i fins al 4 de juliol de 2010 al Museu Episcopal de Vic, però ja es pot consultar per Internet al web www.museuepiscopalvic.com/laprincesasavia i al Museu Nacional d’Art de Catalunya fins el proper 28 de febrer de 2010

El web permet fer una visita virtual a l’exposició a través d’un reportatge audiovisual i aprofundir i entretenir-se en cada un dels àmbits de la mostra. Però un dels aspectes més remarcables és la possibilitat que ofereix aquest mitjà d’incorporar material multimèdia, especialment els videos que s’han realitzat al voltant de l’exposició, que fan més propera la visita a l’usuari de la pàgina web.

Aquesta iniciativa que s’ha dut a terme amb les anteriors exposicions temporals del MEV, Gilabertus. Un viatge decisiu a la descoberta del romànic (www.museuepiscopalvic.com/gilabertus/ ) i El cel pintat. El baldaquí de Tost (www.museuepiscopalvic.com/tost) és una de les fermes apostes del Museu per les noves tecnologies.

La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d'Urgell, organitzada pel MEV i el MNAC, reuneix el conjunt de pintures murals que decoraven la capella dedicada a aquesta santa a la catedral de la Seu d'Urgell. Aquest cicle pictòric va ser descobert i arrencat a principis del segle xx i actualment es troba fragmentat en tres parts disperses entre el Museu Episcopal de Vic, el MNAC i l’Abegg-stiftung, a Riggisberg, Suïssa.

El conjunt de santa Caterina és un exemple tardà però extraordinari de pintura romànica catalana. Pintat entre 1242 i 1255 per decorar la capella de la catedral de la Seu d’Urgell dedicada a aquesta santa, a mitjan segle XVII va quedar ocult darrere d’un retaule barroc i no va ser redescobert fins a principis de segle XX. Poc després de la seva descoberta va ser arrencat i venut al mercat internacional en tres parts independents. Aplegar els tres fragments dispersos de les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell és un fet extraordinari que ha permès al MNAC i al MEV estudiar el conjunt en tota la seva complexitat: reconstruir la seva localització original i explicar, a través de l’obra, les peculiaritats de la iconografia occidental de santa Caterina, imatge de triomf del dogma catòlic sobre els càtars, així com les transformacions artístiques del segle XIII a Catalunya, concretament, la frontera entre el romànic tardà i l’arribada del gòtic lineal.

De fet, l’estudi d’aquestes pintures ha posat de relleu la visible influència de la miniatura parisenca de l’època de Sant Lluís (1226-1270) en aquest cicle pictòric, la qual cosa, segurament, converteix les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell en el primer ressò del gòtic lineal a Catalunya. Aquest fet ha permès avançar algunes dècades la data que fins ara s’admetia per a la introducció del gòtic lineal a les arts pictòriques catalanes.

La mostra presenta un recorregut per quatre àmbits. El primer, El lloc, descriu la sistematització de la capella abans dels arrencaments. En el seu emplaçament original, les pintures decoraven una absidiola de la catedral de la Seu d’Urgell, un dels edificis més espectaculars de l’anomenat romànic ple a Catalunya.

El segon, El cicle pintat, presenta la llegenda de santa Caterina, considerada a l’edat mitjana un exemple de saviesa i venerada pels frares dominicans, defensors per antonomàsia de l’ortodòxia catòlica contra els heretges. De fet, el programa iconogràfic de la capella de santa Caterina de la Seu d’Urgell fa referència a l’hegemonia de l’ortodòxia catòlica sobre l’heretgia càtara, heretgia defensada aleshores amb les armes per alguns dels senyors feudals de la diòcesi de la Seu d’Urgell, concretament pels vescomtes de Castellbó i els comtes de Foix. Coneixem els nombrosos saquejos que aquests van dur a terme a les esglésies de la diòcesi a través del Memorial dels greuges, que s’exposa en aquest apartat.

El tercer àmbit, Un conjunt retrobat dispers, aplega els tres fragments de l’obra. En primer lloc, la Disputa i Arrest de santa Caterina mostra el triomf dialèctic de la santa contra els pagans i n’estableix un paral·lelisme amb el conflicte entre els càtars i els frares dominicans al segle xiii. Per la seva banda, el martiri de santa Caterina podia fer referència a la mort dels màrtirs dominicans a mans dels defensors de l’heretgia càtara ja que, de fet, les restes d’un dels primers religiosos morts a mans dels càtars, fra Bernat de Travesseres, descansaven als peus del cicle pictòric. L’escena del Sant Sopar, al seu torn, recull el moment precís de l’Eucaristia, negada pels càtars en el seu valor dogmàtic.

El darrer àmbit, La tècnica dels arrencaments, explica mitjançant un audiovisual com es van arrencar els grans conjunts de pintura mural romànica de Catalunya durant els anys 20 i 30 del segle xx, mitjançant la tècnica coneguda com a strappo. Aquest procediment, desenvolupat a Itàlia, consistia en extreure la pel·lícula pictòrica del mur, mitjançant teles encolades a la superfície, i traspassar-la a un
nou suport transportable. El conjunt pictòric de santa Caterina va ser arrencat entre els anys 1927 i 1933. L’audiovisual presenta també les peculiaritats de la tècnica pictòrica d’aquest cicle, fet a la calç i al tremp mitjançant un sistema a secco.

La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d'Urgell és fruit de la iniciativa impulsada pel MNAC i el MEV de reunir conjunts del romànic català que es troben dispersos en diferents col·leccions del món. Aquest projecte s’inicià l’estiu de 2008 amb l'exposició El cel pintat. El baldaquí de Tost, que es va poder veure al MEV, i té com a objectiu aprofundir en l’estudi i el coneixement dels esmentats conjunts i oferir al públic la possibilitat d'admirar-ne la seva qualitat artística, mostrant-los tal i com van ser concebuts. En aquesta ocasió, la recent adquisició per part del MNAC del fragment Disputa i Arrest de santa Caterina, que formava part d’una col·lecció particular, ha permès dedicar la mostra a aquest magnífic conjunt.

Premsa MEV
Tel. 938 869 360
premsa@museuepiscopalvic.com
www.museuepiscopalvic.com



Vic, 22 de desembre del 2009