Tolosa de Llenguadoc era en època romànica una de les ciutats més importants de l’occident europeu. Capital del potent comtat tolosà, la seva prosperitat va portar a una notable creixença que es mostrava en la potència dels monuments religiosos que s’hi bastiren al llarg dels segles XI i XII, com ara els monestirs de Sant Serni i de Nostre Senyora de la Daurada o la catedral de Sant Esteve. Tots ells s’alçaren en llargues campanyes de treballs, on es formaren diferents tallers d’escultura que assoliren molta qualitat i significació. Tant és així que els seus influxos estilístics es van irradiar sobre extenses regions del continent.

+ info...

En aquest ambient ric i creatiu, es va produir una obra molt personal i que a més destaca pel fet, excepcional dins de l’art romànic, d’haver estat signada pel seu autor. Aquest, prou conscient de la seva notorietat, va perpetuar-se amb la inscripció: «Gilabertus, que no és pas un desconegut, m’ha esculpit» que es pot llegir a les escultures del portal de la sala capitular de la catedral de Sant Esteve. Realitzat en el segon quart del segle XII, s’hi representaven els apòstols, i entre les figures i capitells conservats, les diferències de talla fan evident la participació de deixebles. La seva plàstica renovadora va atorgar als personatges serenor i un fort esperit, gràcies a la humanització de les testes i al revestiment amb un vestuari solemne i d’ornamentació preciosa.

inici