D’acord amb l’esperit modernitzador i d’internacionalització que impregnava l’ambient cultural a finals del s. XIX, el bisbe J. Morgades havia facilitat a J. Gudiol l’estada d’estudis a Roma, centre i punt avançat en arqueologia sagrada. L’aplicació del bagatge obtingut allà a la tasca del Museu va portar-lo a redactar el 1900 les Nocions d’arqueologia sagrada catalana, el primer tractat sobre la matèria del país i un dels textos fundadors dels estudis d’història de l’art medieval. El seu saber va enriquir especialment la missió pirinenca de 1907, durant la qual es van reconèixer algunes de les grans obres romàniques que han arribat a esdevenir referències internacionals de l’art català i europeu.

+ info...

Així doncs, el museu vigatà no tan sols mirava cap a ell mateix i cenyia la seva tasca a una correcta classificació i exhibició dels fons, sinó que esdevenia un actor qualificat dins les disciplines de la història artística i l’arqueologia. En aquests camps es va convertir en laboratori de producció intel·lectual i centre de referència sobre l’art medieval. Un camí semblant es vol seguir avui i és per això que, en commemorar el centenari de la missió pirinenca de l’Institut d’Estudis Catalans, es proposa reviure l’afany d’obertura internacional, dinamisme cultural i rigor en la investigació de l’expedicionari J. Gudiol, l’obra del qual perdura i inspira el renovat Museu Episcopal.

inici