|
 |
|
El Museu Episcopal de Vic reserva
un espai específic i diferenciat per
a la seva col·lecció lapidària,
en la qual s’inclouen objectes treballats
en pedra, principalment elements d’escultura
aplicats a l’arquitectura.
En els seus orígens el Museu Lapidari
estigué instal·lat al Temple
Romà. Al llarg de tota la història
del Museu aquest lapidari ha gaudit d’una
autonomia que en l’actual projecte museogràfic
s’ha volgut mantenir, per fidelitat
a la concepció original del Museu.
En l’actual presentació el lapidari
s’exposa cronològicament: romànic,
gòtic, Renaixement i barroc. Entre
les col·leccions lapidàries
s’hi troben ares d’altar, làpides
funeràries i notables exemples d’epigrafia.
En sobresurt especialment la sèrie
de capitells, que permet apreciar l’evolució
d’aquest element arquitectònic
entre els períodes romànic i
gòtic; i és igualment destacable
la presència de peces i fragments procedents
de la catedral romànica, entre els
quals es troba la reconstrucció del
basament de la portada del segle XII, excavada
i recuperada pel Dr. Eduard Junyent.
Atès que al vestíbul del nou
edifici s’ha construït un gran
finestral que permet contemplar el campanar
de l’any 1038 de la desapareguda
Catedral romànica de Vic, s’ha
optat per instal·lar-hi una selecció dels
relleus i dels elements escultòrics
romànics més representatius
d’aquesta antiga catedral. Al
costat es presenten les restes de la
portada romànica
de l’església de Sant Vicenç
de Malla.
|
|
 |
|
|
|
|
|
| |
|
 |
|
Crist
conferint el primat
a sant Pere.
Vic, segona meitat del s. XII
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
Capitell
amb animals alats
i afrontats
Vic, segona meitat del s.XII
|
|
|
|
|
 |
|
Portada
de l’església
de Sant Vicenç de Malla
Osona, segona meitat del s.XII
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
