La col∙lecció de teixits i d’indumentària
litúrgica del Museu Episcopal de Vic és una
de les més importants de Catalunya i forma per ella
mateixa un museu dins del Museu. Cal tenir en compte dos apartats:
el d’indumentària i ornaments litúrgics
i el de fragments de teixits.
El primer apartat està format per
l’aixovar corresponent a la litúrgia.
El Museu Episcopal de Vic fa un ampli recorregut
per la història d’aquest aixovar,
el qual comprèn des del segle XIV
fins al XIX i constitueix un autèntic
Museu d’història de la indumentària
litúrgica. Moltes de les peces procedeixen
de la Catedral de Sant Pere i havien estat
propietat de bisbes o canonges, els quals
les van donar a la Catedral. El primer
catàleg del Museu ja recull un ampli
ventall d’ornaments. La tasca de
mossèn Gudiol fou cabdal per establir
la importància que aquest conjunt
mereixia, com també per descobrir
algunes de les peces més importants,
que havien estat desmuntades i reutilitzades,
com la capa del bisbe Ramon de Bellera.
La utilització ininterrompuda dels
ornaments litúrgics i el seu aprofitament és
evident en les peces exposades i això ens
parla de la seva pròpia vida i història
i ens permet de veure com eren valorats
els ornaments antics, ja que se’n
feia servir una part tot refent-los amb
elements nous. Així van ser aprofitats
escapularis brodats de casulles renaixentistes
i es van aplicar a teixits més tardans,
dels segles XVII o XVIII.
El segon apartat correspon a la interessant
col∙lecció de teixits històrics
que van des del segle IV, amb els coptes,
fins al segle XVIII. Alguns d’aquests
teixits procedeixen de reliquiaris, d’altres
d’ornaments de la mateixa Catedral
i d’altres de l’adquisició de
col∙leccions particulars, com la
de Gaspar Homar, de la qual el Museu té molts
exemplars. Molts dels teixits entraren
al Museu en el moment en què fou
fundat (1891), perquè en aquella època
el col∙leccionisme de teixits antics
vivia un moment d’esplendor a Europa,
a causa de la gran revaloració que
tingué aquesta producció durant
el darrer terç del segle XIX i el
començament del XX.
|
