|
 |
|
La pell s’ha utilitzat tradicionalment en la
confecció de tot tipus d’objectes, tant d’ordre
sacre com profà, especialment en aquells de caràcter
sumptuari.
Des de
l’època medieval és
molt important el treball artístic
de la pell a tota la península Ibèrica.
A partir del segle XVI la principal tècnica
emprada en aquest tipus de treball és
el guadamassil, de clara tradició àrab.
A Catalunya va existir una important producció i ús
de guadamassils al llarg dels segles XVI
i XVII.
El Museu Episcopal de Vic conserva
objectes de guadamassil molt significatius,
especialment la col∙lecció realment excepcional
de frontals d’altar provinents de
diverses esglésies de la diòcesi
de Vic.
Seguint bàsicament un ordre cronològic
es mostren agrupades diferents tipologies
d’obres en pell: enquadernacions,
arquetes, revestiments de paret, frontals
d’altar, imatges de devoció,
cofres... Al final de la sala s’exposa
la col∙lecció d’arquetes
d’ús civil i litúrgic
realitzades amb materials diferents de
la pell, les quals donen pas a l’orfebreria.
El
guadamassil és una tècnica
de treball artístic de la pell,
generalment de be o de moltó, que
consisteix a recobrir-la de fines làmines
de plata, afegint-hi després colradura,
que és un vernís transparent
tenyit de groc de manera que imiti l’or;
posteriorment es ferreteja i es policroma
a l’oli.
S’emprà principalment
en la confecció de revestiments
murals, però també va ser
molt usat en la realització de frontals
d’altar,
quadres, coixins, i com a recobriment d’altres
objectes.
|
|
 |
|
| |
| |
 |
|
Enquadernació
França, París (?), mitjan s. XII
|
 |
|
|
|
 |
|
Frontal d’altar amb
sant Feliu
Catalunya, s. XVII
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
