|
 |
|
A Catalunya abunden les terres aptes per fer ceràmica
i hi ha hagut sempre molts tallers, obradors i fàbriques.
També el fet d'haver estat cruïlla de cultures,
amb relacions intenses amb altres contrades en el decurs de
la història, n'ha facilitat l'intercanvi i el comerç i
que es constituís en un centre que reflectia les modes
i els estils artístics de cada moment històric.
La col·lecció del Museu Episcopal de Vic
està constituïda per una gran quantitat d'exemplars
de diferents estils, provinents majoritàriament de
la corona catalanoaragonesa, des dels segles xiii i xiv
fins al xix , alguns d'ells realment excepcionals. El moment
en què es va formar la col·lecció,
quan la ceràmica només era vista en la seva
veritable dimensió artística per alguns, pocs,
col·leccionistes, va possibilitar l'adquisició d'obres
de gran vàlua. Però les qualitats més
remarcables de la col·lecció són, d'una
banda, l'homogeneïtat de l'interès de les peces
i, de l'altra, un sentit autèntic de col·lecció:
no hi manca res de significatiu.
Dins la
sala s'exposen separadament la ceràmica
de forma i les rajoles. S'ha ordenat la col·lecció seguint
un ordre cronològic, agrupant dins de cada període
les obres dels principals centres de producció ceràmica.
|
|
 |
|
| |
| |
 |
|
Rajola de sostre
Catalunya o València, s. XV
|
 |
|
|
|
 |
|
Plat d’influència
morisca
Barcelona (?), entre la darrera
meitat del s. XIV i la primera
meitat del s.XV
|
|
|
|
|
 |
|
|
 |
|
Pica baptismal
Igualada, 1598
|
|
|
|
|
 |
|
Rajoles d’oficis
de les sèries
de la margarida i del lliri
amb animals
Catalunya, s. XVII
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
