|
 |
|
L’origen
del Museu, que neix amb el nom de Museu Arqueològic
Artístic Episcopal, i la seva pròpia
història han estat lligats a l’arqueologia
entesa com una activitat cultural, primer
amb un afany purament col·leccionista,
amb un interès més estètic
que històric, i més tard com
a eina per al millor coneixement del passat.
La sala d’Arqueologia manté,
tal com estava concebuda originàriament
la col·lecció, la separació
entre la sèrie de materials de la comarca
d’Osona i el seu entorn immediat i la
sèrie de col·leccions o peces
excepcionals de diferents cultures mediterrànies
(egípcia, fenícia, grega, etrusca,
romana, àrab...). Ambdues sèries
són exposades en paral·lel i
de forma cronològica, des del neolític
fins al món medieval.
El recorregut per la sala comença per
la prehistòria d’Osona i el món
funerari egipci. A continuació, utilitzant
un discurs complementari, s’evidencia
la influència dels pobles colonitzadors,
fenicis i púnics, i grecs, en el desenvolupament
de la cultura ibèrica, i com la conquesta
i l’assentament dels romans suposarà
l’establiment d’un model cultural
homogeni a tot el Mediterrani. Finalment,
l’esfondrament de l’Imperi romà
amb la consolidació del cristianisme
i les invasions dels pobles germànics
obrirà el pas a l’època
medieval.
|
|
 |
|
| |
| |
 |
|
Mòmia
i sarcòfag antropomorf
de la cantora d’Amon
Nadegaubastisred
Egipte, dinastia XXII
(945-715 aC)
|
 |
|
|
|
 |
|
Àmfora
àtica de figures negres
Grec, segona meitat
del s. VI aC
|
|
|
|
|
 |
|
Placa
de fermall de cinturó
Producció burgúndia (França),
anys 560-580 |
|
|
|
|
|
 |
|
Gran
làmina de sílex
Calcolític-bronze antic
(2200-1500 aC)
|
|
|
|
|
 |
|
Estela
funerària amb guerrers
armats i llop
Ibèric, entre els
segles III i II aC |
|
|
|
|
 |
|
Placa
de revestiment amb
una Niké alada
Romà, entre finals del
s. I aC
i inicis del s. I dC |
|
|
|
|
|
|
|
|
