Restauració
Abans d’iniciar-se les darreres intervencions a l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC, cadascuna de les tres peces presentava un estat de conservació diferent. La taula del baldaquí, que es va restaurar al MNAC el 1995, presentava alguns aixecaments de la capa pictòrica, brutícia enganxada, algun retoc alterat i un vernís oxidat que enfosquia la capa superficial.
La biga i la cresteria del Museu Episcopal de Vic s’han intervingut recentment amb motiu de la present exposició. La biga presentava atac de xilòfags, una policromia descohesionada i bruta així com diverses intervencions anteriors amb reintegracions dels relleus centrals i de les pèrdues de capa pictòrica que no només completaven les llacunes sinó que, en molts llocs, tapaven la pintura original. El retoc de la intervenció anterior es devia fer sense netejar la capa pictòrica i, per això, es van cometre alguns errors d’interpretació: es va confondre, per exemple, tot el blau enfosquit de les parts laterals de la biga amb un negre.
|
|
La cresteria devia haver patit una història diferent. La capa pictòrica havia sofert una degradació amb pèrdues irreversibles i havia estat consolidada amb cera. En aquest cas, en canvi, les llacunes s’havien deixat sense reintegrar.
El procés d’intervenció va consistir en una desinsectació i una consolidació del suport de fusta, una fixació dels aixecaments de la capa pictòrica i una neteja. Es va retirar la cera amb escalfor controlada, els vernissos i la brutícia amb dissolvents i, de forma mecànica, els estucs que tapaven parts originals. El criteri aplicat per a la reintegració pictòrica va ser el de conservar, com a testimoni històric, tots els afegits que completaven els personatges dels medallons i retocar de manera il•lusionista les poques pèrdues que quedaven en el baldaquí i la biga. No es va reintegrar cromàticament la cresteria que, tot i que va recuperar una part del color en la neteja, presentava un tant per cent molt elevat de pèrdua amb llacunes considerables.
|
