La decoració pictòrica i el procés creatiu
Les tres peces del conjunt presenten, sota l’estrat pictòric, una preparació blanca de guix i cola animal, molt habitual en la pintura de l’època, aplicada amb més d’una capa.
En totes les mostres que s’han extret de la cresteria hi apareix, sobre la preparació, una capa d’imprimació blanca a base d’un compost de plom que es devia utilitzar, doncs, de manera sistemàtica. Una imprimació que, en canvi, només s’observa excepcionalment en les mostres extretes del plafó del baldaquí i de la biga. En les zones d’unió de les peces del suport, sota la capa de preparació, s’havien encolat teles que servien per evitar que els moviments de la fusta provoquessin esquerdes a la capa superficial de pintura. Aquest endrapat apareix també a la biga, que és d’una sola peça de fusta, un tronc de pi sense afegits.
Al damunt de la preparació, el pintor feia un dibuix incís que servia per encaixar la composició, delimitar les zones pintades de les parts que havien de ser daurades i definir els contorns i els elements principals de les figures. Aquestes línies incises, que encara s’aprecien molt bé en la superfície de les tres peces si l’il•luminem amb llum rasant, guiaven també l’artista per aplicar puntualment més guix, a pastiglia o a pinzell, a les zones escollides (màndorla amb pedreria, franja central de la biga amb els motius de lleons i fons de la cresteria amb martelé). Aconseguia així unes ornamentacions en relleu que imitaven les pedres o el repussat metàl•lic de l’orfebreria. Malgrat que aquestes zones apareixen actualment amb la preparació a la vista, estaven completament metal•litzades amb estany. Es distingeixen encara restes puntuals d’aquest metall oxidat i ennegrit que, possiblement, tenia un vernís superficial groguenc que li conferia un aspecte daurat. Pel que fa a la pintura, la tècnica utilitzada és a tot arreu el tremp d’ou emprat com a aglutinant dels pigments minerals i de la resta de materials. |
|
S’aprecien, però, diferències tècniques entre la biga i la taula, per una banda, i la cresteria, per l’altra. Això s’observa sobretot en els pigments utilitzats per obtenir el color vermell, en la preparació dels materials i en la tècnica estratigràfica d’aplicació. Les anàlisis científiques permeten apreciar diferències en la manera de triturar els pigments i d’aplicar el color en funció de la importància de la zona i entre les diverses peces del conjunt. El blau fosc de la biga, al voltant dels medallons, i el del fons de la màndorla de la taula-plafó, al voltant del Crist, s’ha obtingut barrejant els pigments blau i negre aplicats en una sola capa de color. El blau de la túnica de sant Mateu (a la taula) o el blau dels nimbes de la cresteria, en canvi, s’ha aconseguit mitjançant dues capes de color: una de blau orgànic -un material d’importació que podia venir del nord d’Europa o de la Índia- barrejat amb plom, al damunt d’una altra de carbó negre, aplicat sobre dues capes de preparació. Aquest procediment exigia un bon coneixement de la tècnica i de les barreges compatibles entre materials per obtenir els resultats perseguits. Era, a més a més, un mètode més sofisticat i lent que requeria l’assecat de la capa pictòrica anterior per aplicar-ne una de nova.
El mateix succeeix amb el color vermell, però només a la cresteria, on s’utilitza el cinabri barrejat amb calci i al damunt una capa de laca. A la túnica vermella d’un apòstol de la cresteria se sobreposen capes de color (laca orgànica granat, cinabri, negre, cinabri, blanc de plom, guix) amb pigments mòlts ben fins, on el gra és quasi imperceptible, per aconseguir interaccions i transparències entre els estrats. Aquest sistema no s’aplica a la biga, on els vermells s’obtenen sobretot a base de cinabri amb un compost de plom i mini poc mòlt. Les receptes es trobaven en manuscrits de l’època que prescrivien les barreges i advertien dels perills d’incompatibilitat.
|
