La solemne consagració de l’altar
Com era costum aleshores, durant el ritu de consagració de l’església es dipositava dins l’altar una lipsanoteca o petit reliquiari. En aquest cas, es tracta d’una arqueta o cofret de fusta, amb tapa corredissa, que conté una creu-reliquiari, en la qual segons la tireta de pergamí coetània es guardaven fragments de la creu i del sepulcre del Senyor així com teles del vestit i del calçat de la Mare de Déu. L’estoig, que sembla una versió en fusta de la tipologia bizantina de reliquiaris metàl•lics de la Santa Creu, anava precisament folrat d’un teixit bizantí decorat amb dos senmurvs, un animal fantàstic d’origen persa, mig gos, mig ocell. |
|
Una lletra de l’abat Oliba de Ripoll adreçada a Arnau Mir de Tost informa que les relíquies havien estat prèviament adquirides pel mateix abat a la ciutat italiana de Lodi (Llombardia), i trameses al senyor de Tost com a prova d’amistat i agraïment. De fet, amb tota probabilitat aquestes relíquies procedien del mateix lot que havia servit a les consagracions de Ripoll (1032) i Cuixà (1040). Tant la lipsanoteca com la carta –la qual es conserva en una còpia del segle XIII– van ser trobades l’any 1922 per Pere Pujol i Tubau a l’antiga rectoria de Tost, i van ingressar al MEV l’any 1930. |
