El cel pintat
Des de sempre el baldaquí va ser un atribut de poder que simbolitzava la volta celeste. La seva funció sobre l’altar cristià té el seu origen a la Roma paleocristiana, on trobem tant precedents per la biga ornamentada (fastigium), en la donada per Constantí a la basílica de Sant Joan del Laterà, com pel mateix baldaquí o ciborium, al primitiu Sant Pere del Vaticà. En el cas de Tost, si la biga ornamentada es pot relacionar amb la decoració dels sostres de fusta pintada de les esglésies catalanes («lignis dedolatis mirifice», diu la consagració de Cuixà del 953) o les iconòstasis bizantines –amb les quals es marcava l’espai més sagrat de l’església–, la taula-plafó sembla reflectir els programes de les voltes dels baldaquins occidentals altmedievals.
La decoració d’ambdós elements a Tost, biga i taula-plafó, serveixen per donar una imatge de la terra i el cel en clau al•legòrica i escatològica. La biga presenta a ambdues bandes una decoració pintada en medallons que mostra el món, amb la lluita entre el bé i el mal, tot |
|
seguint el simbolisme moralitzant dels Bestiaris anglesos: el guerrer contra l’ós diabòlic, el fals Centaure amenaçant el Brau de Crist, la seductora Sirena amb la deforme Grylla, i l’arquer que dispara contra la virtuosa i vigilant Grua. Al centre, en relleu de guix antigament daurat, es repeteix el motiu apocalíptic del Lleó de Judà, és a dir, el Crist victoriós sobre el pecat i la mort (Ap. 5, 5).
Finalment, la taula-plafó, situada sobre l’altar on se celebrava l’eucaristia, es decora amb la promesa de vida eterna, amb la representació de la Segona Vinguda de Crist, acompanyat dels símbols dels Evangelistes (Àngel de Mateu, Lleó de Marc, Àliga de Joan i Brau de Lluc) i mostrant el camí de les tenebres al cel: «Jo sóc la llum del món» (Ego sum lux mundi) (Jn. 8, 12). Encara que fet posteriorment, el coronament d’una cresteria decorada amb el Sant Sopar redundaria en el significat salvífic del sagrament de l’eucaristia. |
